A mesura que passen els anys, veiem les conseqüencies dels tractaments aplicats en els nostres companys. Ja sigui mèdic o quirúrgic.
Cada vegada es publiquen més artícles científics que parlen sobre els efectes col·laterals de l’esteril·lització en la especie canina, sobretot, en edats prematures.
Jo avui, vull fer un petit recopilatori d’articles per que els veterinaris, i m’incloc, ens ho pensem dues vegades a l’hora de prescriure gratuïtament com fins ara una gonadectomia (extirpació d’ovaris i úter en el cas de les gosses i extirpació dels testicles en el cas dels gossos).
I pels responsables dels peluts perque estigueu ben informats i estigueu tranquils de que la decisió que pregueu conjuntament amb el vostre veterinari ha sigut sempre tenint en compte tots els PROS I CONTRES que es coneixen fins a dia d’avui.
ESTERIL·LITZACIÓ I CONDUCTA
El 2 de novembre es va publicar a Animal’s Health (una revista veterinaria destinada a informar a professionals del sector sobre novetats i estudis relacionats), que el Grup d’Especialitat d’Etología Clínica (GrETCA) de l’Associació de veterinaris Especialistes en Petits Animals (AVEPA), ha publicat un posicionament sobre l’efecte de la gonadectomía sobre la conducta en l’especie canina i felina.
En l’article, s’explica que “la gonadectomia o castració quirúrgica es una cirurgia comú practicada pel control reproductiu de gossos i gats i s’inclou dins de la tenencia responsable dels animals de companyia.
A més, en la pràctica clínica es recomana per a la prevenció de malalties relacionades amb les hormones sexuals o el sistema reproductor i com a part del tractament de diferents problemes de conducta, como el marcatge amb orina, la monta sexual o alguns tipus d’agresivitat”.
No obstant, diuen que, “estudis recents en l’especie canina associen la castració, especialment en gossos de menys de 6 mesos d’edat, amb trastorns articulars, diverses neoplasies, malalties endocrines i problemes de comportament relacionats amb la por, l’ansietat i l’agresivitat.
Considerant els nous resultats, que generen controversia en quant als beneficis i riscos de la gonadectomia, es precís matitzar, d’acord amb l’evidencia científica actual, en quins casos aquesta intervenció podria estar indicada i en quins no, i per això es necessàri revisar alguns conceptes i els estudis més rellevants en el tema”, indiquen.
Respecte als efectes sobre els trastorns de conducta s’explica en l’article que la fobia a sorolls forts es més freqüent en femelles que en mascles i en animals castrats, en general.
Així mateix, l’ansietat per separació, l’excitabilitat o l’eliminació per summisió apareixen significativament agumentades en goss@s castrats amb menys de 6 mesos en comparació amb goss@s no castrats amb més de 6 mesos.
Atres estudis han observat tasses més altes d’agresivitat dirigida cap a membres de la família, lladrucs o grunyits a visitants i lladrucs excesius en relació a l’escurçament en l’edat de castració.
No obstant, algunes investigacions associen la castració en gossos mascle amb un menor risc de patir ansietat per separació i agresivitat; encara que en aquest últim cas, no es va tenir en compte l’edat de castració ni els motius de la mateixa, no podent establir-se una clara relació de causalitat.
“En les gosses, no existeixen evidencies de que la castració tingui efectes beneficiosos sobre la conducta, més enllà de les directament relacionades amb l’estre (cel). Pel contrari, si s’han evidenciat riscs associats a aquesta cirurgia com el de l’increment de la gana indiscriminada i de l’agresivitat cap als membres de la família o altres comportamients agresius, especialment en femelles castrades amb menys d’1 any d’edat i que ja havien mostrat agresivitat previament”, senyala l’article.
En quant als efectes de la gonadectomia sobre la cognició, en el posicionamient es destaca que en les femelles la castració podria tenir un efecte negatiu sobre les habilitats sociocognitives i sobre l’aprenentatge espacial, lo que resulta rellevant, per exemple, en l’àmbit dels gossos de treball. Igualment, en els mascles pot ocasionar un deteriorament de la memoria de treball.
A més, afegeixen que, encara que les proves son limitades, la gonadectomia en gossos, tant mascles com femelles, augmenta el risc de patir disfunció cognitiva, i fa que el quadre clínic progressi més ràpid en mascles castrats, que ja mostraven signes de deteriorament cognitiu lleu (B L Hart (2001)).
Sobre els efectes sobre les emocions, en l’article s’indica que la baixada de testosterona que segueix a la castració podria provocar major ansietat, disminuir els umbrals de dolor i produir respostes de tipo depresiu. En aquest sentit, existeixen evidencies de que la testosterona te un efecte ansiolític i analgèsic i que modul·la les emocions de por i les respostes depresives.
“S’ha observat que el comportament social dels gossos mascles variaria en funció de l’estat reproductiu. S’ha vist que els individus castrats reaccionen emocionalment de manera més inestable (es mostren més ansiosos i insegurs) davant de situacions d’estrés i mostren una major tendència a l’agresivitat i a la por, a més de ser més propensos a ser olfactejats pels mascles sencers”, destaca el posicionament, apuntant que els efectes de la testosterona sobre l’emoció, en general, son més consistents que sobre la cognició.
Respecte als efectes sobre la maduració, McGreevy i colaboradors (2018) van estudiar el comportament de 6.235 gossos mascles castrats abans de les 520 setmanes de vida i van concloure que, en els gossoss mascles castrats, la tendència a mostrar numerosos comportaments pot veure’s influida pel moment de la castració i, que el comportament madura quan es permet que les hormones sexuals tinguin el seu efecte.
Per exemple, la audacia o atreviment es considera un tret que incorpora la falta de por i un major interès per interactuar amb els objetes socials, i tant mascles como femelles senceres son més audaços que els castrats. L’audàcia també disminueix amb l’edat.
Si l’audàcia prediu un comportament menys temorós y més sociable amb els humans i els goss@s, seria desitjable preguntar-se si pràctiques como la castració prematura poden contribuir als comportaments problemàtics. Es possible que durant la transició a la pubertat les hormones sexuals desenvolupin un paper en la protecció dels gossos contra la por en la vida adulta.
ABSÈNCIA D’HORMONES I CAMBIS FISIOLÒGICS
Com hem anomenat anteriorment, també hi han problemes asociats a alteracions fisiològiques, aquí en tenim alguns exemples:
C Victor Spain y col. (2004). Entre les gosses, la gonadectomia a edat prematura es va associar amb una major tassa de cistitis i d’incontinència urinària. Tant en mascles com femelles amb gonadectomia a edat prematura es va associar a displasia de malucs, fobies al sorolls i comportaments sexuals augmentats.
PROBLEMES ESTRUCTURALS
J R Slauterbeck y col. (2004). Increment de la prevalencia de la lesió del lligament creuat anterior:
M M Grumbach (2000) diu que treure hormones en goss@s immadurs pot resultar en l’absència de tancament de les plaques de creixement, i en estructures òsees anormals i proporcions corporals irregulars.
Segons J R Slauterbeck y col. (2004), els goss@s castrats tenen major incidència de ruptura de lligament creuat lateral comparat amb goss@s no castrats.
ESTRUCTURAL I TUMORAL
Gretel Torres de la Riva y col. (2013). Dels mascles castrats prematurament, al 10% se li va diagnosticar displasia de malucs, el doble del que passa en els macles sencers. No va haber casos de ruptura de lligaments creuats anterior en mascles o femelles sencers, pero en mascles i femelles castrats prematurament la prevalencia van ser de un 5 i 8%, respectivament. Gairebé el 10% dels mascles castrats prematurament van ser diagnosticats amb linfosarcoma, 3 vegades més que els mascles sencers. El percentatge de casos d’hemangiosarcoma en femelles castrades tardanament (al voltant del 8%) va ser 4 vegades més que en les femelles senceres i castrades prematurament. No va haber casos de tumor de mastocits en femelles senceres, pero la incidència va ser de casi el 6% en femelles esteril·litzades tardanament.
Benjamin L. Hart y col. (2014). En goldens, displasia de malucs, ruptures de lligament creuat, linfosarcoma, hemangiosarcoma i mastocitoma son significativament més freqüents en ambós sexes que hagin sigut castrats abans o després de l’any d’edat si comparem amb gossos sencers. 10% dels mascles castrats prematurament van ser diagnosticats de linfoma, 3 vegades més freqüent que els gossos sencers. Hemangiosarcoma en femelles castrades tardanament vans ser 4 vegades més freqüents que en animals intactes. Augment d’incidència també en mastocitoma.
TUMORS
Dawn M Cooley y col. (2002). Estudi de cohorts realitzat en un històric de goss@s Rottwailer: El risc de sarcoma òssi es va veure significativament influenciat per l’edat en el moment de la gonadectomia. Els gossos mascles i femelles que es van sotmetre a gonadectomia abans d’1 any d’edat tenien un risc de per vida aproximat d’un de cada quatre de patir sarcoma òssi i eren significativament més propensos a desenvolupar sarcoma òssi que els gossos sexualment intactes.
Estudi de la raça Vizla per M Christine Zink y col. (2014): 2.500 goss@s castrats en qualsevol edat van demostrar risc augmentat per a tots tipus de càncer (mastocitoma, linfoma, hemangiosarcoma) comparat amb goss@s sencers. Quant més prematura la castració, més aviat el diagnòstic de càncer. Goss@os castrats abans de 6 mesos d’edat van presentar major freqüència d’alteracions del comportament inclosa ansietat per separació, fobia al soroll, timidesa, excitabilitat, incontinència emotiva, hiperactivitat i agresió per por. Todos els animals castrats abans dels 6 mesos van presentar major risc d’ansietat per trons comparats amb animals sencers.
Jeffrey N. Bryan y col. (2007) ens diuen que els mascles castrats tenen 4 vegades més risc de desenvolupar càncer de pròstata.
ENDOCRINS
A Krzyżewska-Młodawska y col. (2014). Augment del risc d’hipotiroidisme en gossos castrats d’ambdós sexes.
INFECCIONS I PROBLEMES URINARIS
Lisa M. Howe DVM, PhD, DACVS y col. (2001). Les malalties infeccioses son més comuns en goss@s castrats de menys de 24 setmanes d’edat.
N M Stöcklin-Gautschi y col. (2001). Animals castrats tenen major risc d’infeccions i d’incontinència urinaria.
METABOLICS
PER TANT… ESTERIL·LITACIÓ SI O NO?
La conclusió de l’article del GrETCA es la següent: “Es necesari que els veterinaris clínics practiquin una medicina individualitzada i analitzin amb els seus clients els beneficis i els inconvenients de la castració enlloc de recomenar-la sistemàticament a tots els animals no destinats a la cria, tenint en compte aspectes mèdics i comportamentals”.
Atenció!
No volem dir amb això, que no sigui adequat esteril·litzar, pero si que hem de tenir en compte que l’esteril·lització comporta uns PROS I uns CONTRES i que per tant s’ha d‘INDIVIDUALITZAR cada cas.
La meva recomanació es deixar-vos aconsellar per un veterinari que individualitzi al pacient i en el cas de que hi hagi un problema de conducta associat, sempre demanar opinió professional d’un especialista en comportament recomanat pel teu veterinari.
Tot i que s’hagi d’acabar esteril·litzant sempre es pot valorar en quina edat es més convenient realitzar el tractament quirúrgic; o també possibilitats de la castració química, o la vasectomía/lligadura de trompes en les que es pordueix un impediment de la fecundació pero no existeixen canvis fisiològics derivats, perque es segueixen produint hormones.
Si necessites assessorament, no dubtis en contacta’ns!
Responsable i veterinaria de Pura Vida Animal
