Què és per a tu el benestar animal? Alimentar, donar un sostre, banyar, passejar… Per sort, avui dia sabem que els nostres companys de vida necessiten molt més que únicament ser alimentats.

En moltes llars, els animals ja son considerats membre més de la família i no “estris de treball”. Els volem inclús més que a algun membre de la família. Ens preocupem pel seu benestar, però, ¿sabem el que realment necessiten?

En el benestar dels nostres companys considerem el benestar físic, que inclou l’alimentació adequada a cada espècie; el benestar ambiental; i l’estrès, que s’ha de saber identificar i rebaixar.

Benestar físic

El benestar físic, no només implica absència de malaltia, sinó també l’absència i prevenció de paràsits interns i externs.

Segons l’espècie, podria ser la vacunació a l’inici de la vida, però sense vacunar en excés, raspallar regularment i tallar les ungles si no se les pot desgastar de manera natural.

Fer l’exercici adequat a cada individu i segons la temperatura ambient, jugar i interactuar amb els humans d’acord amb les necessitats de la mascota, no les de l’humà. Viure a casa, però rebre raigs solars directes i aire lliure de manera segura. Tenir sempre a disposició aigua neta abundant i zones de protecció contra el fred i la calor.

Les cures canvien i han de ser les adequades segons l’etapa vital. Una cria i un senior necessiten més cures. Hem de ser els experts en la salut dels nostres companys. Conèixer les seves necessitats per prevenir malalties.

“Ets el que menges” i el mateix s’aplica als nostres companys de quatre potes. Una alimentació biològicament adequada, suposa un estalvi econòmic perquè evita despeses per problemes de salut a curt i llarg termini, a més d’aportar beneficis mentals.

Benestar ambiental

Respecte al benestar ambiental, el que nosaltres creem que son las condicions ambientals ideals per a ells, moltes vegades no ho son.

Hem de veure el món des de la seva perspectiva. Per exemple, un entorn sorollós o conflictiu produeix estrès.

L’enriquiment ambiental, serveix per estimular i millorar el comportament d’animals que viuen en captivitat. Haurà de ser dinàmic, afavorint els comportaments naturals com, per exemple, buscar menjar.

Estrès

L’estrès, es molt comú en els animals de companyia. Produeix malalties i es responsable de comportaments indesitjats. Ja sigui vocalitzar, destrossar, amagar-se, mossegar, llepar-se massa, auto mutilar-se, deixar de menjar, etc.

Moltes vegades, la por, es una gran font d’estrès en els peluts. A vegades inconscientment, se’ls força amb por a fer alguna cosa que no volen, això no els ajuda i es perillós.

La manera de reaccionar d’un animal amb por, es pot semblar molt a un animal segur i confiat: atacar. Així que sotmetre, donar tocs, cridar, no ajuda a un animal amb por a comportar-se de manera diferent. Hem d’entendre i ajudar als nostres companys des de l’afecte i el respecte, com ho faríem amb un nen o adult insegur i pessimista.

Quan sorgeixen els problemes de conducta, pensem que els nostres peluts estan espatllats, però realment hi ha una falta de coneixement sobre les necessitats de cada espècie.

L’entorn en que vivim es molt més complex que anys enrrere, i l’“educació” en que preval la intimidació amb paraules como el “NO”, renyar i castigar només ens allunya dels nostres companys de vida.

Hem de reconèixer i evitar les situacions que produeixen estrès i saber que ajuda a disminui’l. Per evitar conductes indesitjades, s’ha de treballar els conceptes de calma, optimisme, flexibilitat i proximitat. Una vida sana i sense estrès es una vida feliç.

Patricia Gonçalves – Educadora canina